dilluns, 20 de desembre del 2010

Sopars de Nadal

Encara que aquí a Japó no es celebri el Nadal fan sopars de "Nadal" i així tenen una excusa per anar a sopar un dia a fora i deixar de treballar una estona.
Amb el laboratori vam anar a sopar el dimecres 15 de Desembre. A les 7 de la tarda ja estàvem al restaurant. Van decidir d'anar a un restaurant italià que feia tapes. La veritat es que estava molt bo.
Després del sopar com és tradició vam anar a cantar a un Karaoke. Segons ells hem van dir que si saps cantar bé a un Karaoke llavors estàs preparat per fer una bona presentació oral davant de molta gent perquè ja has perdut la vergonya i diuen que és per això que sempre que fan un sopar van al karaoke: perquè així practiquen per les presentacions orals...Si és així jo no seré capaç mai de fer una presentació a Japó ja que les lletres passen molt ràpid i no tinc tanta rapidesa per llegir en japonès :D



El divendres 17 de Desembre vam anar a una altra festa de Nadal. Aquesta festa era a la residència del Pablo (Shimoda residence).
Finalment dilluns dia 20 de Desembre vaig anar a fer un mini sopar de Nadal amb la Yumi i el Nico i així aprofitava per despedir-me d'ells fins al Gener quan torni:D
Vam anar a sopar a Shibuya i també vam menjar molt bé!

Us deixo un vídeo de unes llums de Nadal que vam veure amb l'Artur a Shinbashi :


I un altre video divertit per acabar d'alguns lavabos per homes a Japó amb videojoc perquè no t'aburreixis ni un segon xD:



I aquí acabo l'últim missatge de l'any i a partir d'ara estarà tancat per Vacances de Nadal :D


Bon Nadal i Feliç any nou a tothom :D

またあとで。

dijous, 16 de desembre del 2010

Nikko, Kawaguchiko (Mont Fuji), Ueno Park i Odaiba

Aquests últims dies que els pares estaven aquí hem aprofitat per anar a visitar.
Divendres van arribar de Kyoto i vam anar a veure el meu laboratori i van conèixer la Ueno, l'Okaji i l'Ismael ( tot i que just quan vam arribar l'Ismael estava dormint a la taula, ja s'ha convertit en un autèntic Japonès després de 4 anys a Tokyo ).

L'Ismael ens va fer una foto al meu lloc del laboratori :D
Dissabte vam anar cap a Nikko (日光 literalment "llum del sol"). És patrimoni mundial de la humanitat des del Desembre del 1999. Aquí hi ha tota una zona de santuaris i temples que s'anomena "Sannai" . Un dels més famosos és el santuari Toshogu on hi ha els tres monos. Aquests tres monos diu la llegenda que eren els missatgers enviats pels déus per dir les males accions dels humans amb un conjur màgic, amb el qual cada un tenia dues virtuts i un defecte:
- Kikazaru: és el mono sord, que era l'encarregat d'utilitzar el sentit de la vista per observar a tot aquell que feia males accions per dir-ho a Mizaru amb la seva veu.
- Mizaru: era el mono cec. No necessitava el seu sentit de la vista ja que s'encarregava de portar els missatges que li deia Kikazaru fins al tercer mono.
-Iwazaru: és el mono mut que escoltava els missatges de Mizaru per decidir la pena dels déus que li cauria al desafortunat.


Les paraules Mizaru, kikazaru i Iwazaru signifiquen "no veu", "no escolta" i "no parla". A Japó si regales a algú un mono significa que el vols veure mort!!!!!!!!


Un altre salt de l'Artur.


Mizaru, kikazaru i Iwazaru



Aquí pots comprar uns paperets que es diuen  "omikuji" (おみくじ) on t'expliquen si tens molta sort o poca sort, hi ha fins a 7 nivells de sort. A mi hem va tocar "大吉" que vol dir literalment "Gran sort".
Omikuji.
Després vam estar molta estona buscant un lloc per dinar, i finalment vam anar a parar a un lloc molt estrany.
Vam entrar perquè vam veure aquest cartell a l'entrada:
 Nomes entrar a dintre no sabíem on ens havíem ficat, totes les parets estaven plenes de papers d'altra gent que havia vingut i havia ficat que els hi havia agradat moltíssim. Era una casa particular on la mare i la filla feien el dinar, això si, estava boníssim.
Nosaltres també vam deixar un record pel restaurant:

Tarjeta de la feina del Germàn

Missatge de l'Artur i meu.

Vam començar a parlat amb les dues dones i quan ens van preguntar què hi fèiem aquí a Japó i l'Artur els hi va dir que estudiava a Keio quasi que li fan reverències i tot xD, només anaven dient: "ohhhhhhh Keio boy", ja que la universitat de l'Artur és molt bona.Just quan vam sortir del restaurant vam veure un Hachiko:


Diumenge ens vam tornar a llevar dora per poder agafar el tren i arribar després de 2 hores de viatje a Kawaguchiko (河口湖 ), aquí hi ha el llac Kawaguchiko que està al costat del Mont Fuji. És un lloc preciós des d'on es veu el Mont Fuji. Aquest cop nosaltres el vam poder veure molt bé perquè feia molt bon dia. 
Des d'allà es pot agafar un autobús que té diferents parades amb diferents miradors cap al Fuji.
Mont Fuji.




Fuuuuuuusió!!


Dilluns i dimarts ens vam agafar festa del laboratori. L'Artur hi va anar tant dilluns com dimarts una estona al dematí i després venia a dinar amb nosaltres.
Dilluns vam anar cap a Asakusa i Akihabara però ens va ploure tot el dia així que no vam poder aprofitar gaire el temps.
Dimarts també va ploure però només al dematí i a partir de les 12 va parar de ploure, així que vam aprofitar i vam anar fins al parc de Ueno i Odaiba.
Odaiba (お台場) que també és coneguda com Daiba (台場) és una illa artificial que hi ha a la badia de Tòquio.
Aquí vam veure la mini estàtua de la llibertat que és una còpia de la de França, l'edifici del Fuji TV on hi ha un mirador a dalt de tot on pots veure unes vistes maquíssimes de Tokyo. Des de aquest mirador es veia de nit el pont de Tokyo (Rainbow Bridge レインボーブリッジ Reinbō Burijji) que és el pont de l'arc de sant Martí que connecta el port de Shibaura de Tòquio amb l'illa artificial de Odaiba.  I també la nòria més gran del món que és diu  "Daikanransha" després del London eye

Parc de Ueno.



Dintre de l'edifici de Fuji TV amb el ninot de la tele xD


Rainbow Bridge i Tokyo Tower des del Fuji TV.


またあとで。

dimecres, 8 de desembre del 2010

Aniversari Artur i Cap de setmana de visita familiar :D

 El dia 5 de Desembre va ser l'aniversari de l'Artur i ja que aquest cap de setmana venien els meus pares i el German a Japó vam decidir celebrar-ho el divendres.
Així doncs vam preparar truita de patates i vam comprar un pastís de formatge boníssim. El Jaime va preparar pa amb tomàquet amb pernil (feia tant de temps que no menjàvem pernil... i estava boníssim). I el Luis va portar uns quants aperitius Japonesos, com per exemple: galetes de wasabi, galetes dolces per un cantó i salades per l'altre, algues, kikos coberts de xocolata....!
Vam quedar ben tips i després vam anar tots cap a un Karaoke.
L'Artur i jo vam cantar Mazinger Z per recordar la nostra festa de despedida però, aquest cop la vam poder cantar una mica millor :D


Happy Birthday!


Pablo, Luis, Artur, Jaime i jo.
I dissabte al matí van arribar els pares i el German. Van arribar tard per la "vaga" dels controladors aeris... però van tenir sort de poder venir ja que molta gent es va quedar sense. Els vam anar a buscar a l'hotel i vam anar a visitar.
El dissabte mateix els vam ensenyar la Tokyo Tower, el temple de Zojo-ji i vam acabar el dia a Roppongi Hills; aquí mateix vam sopar i la mare va menjar sense cap problema amb palillos :D
A la Tokyo Tower ens vam trobar a una  dona catalana, va veure que parlàvem en català i ens vam demanar : "Sou catalans?" i ens va fer una fotografia a tots jeje!



La foto que ens va fer la catalana :D ( No m'hi havia fixat però estem en ordre d'alçades xD)


Roppongi Hills!

L'Artur i el German ja dormen al metro..!
Diumenge vam anar cap al Palau Imperial, després al Yoyogui Park on el Germàn va disfrutar veient alguns Otakus que hi havia per allà; i finalment vam arribar a Shibuya: la mare es va poder fer la foto amb el Hachiko i van poder veure el gran creuament amb moltíssima gent anant per on vol...



Palau Imperial.


Com els Beatles!

La mare i el Hachiko.
Unes Otakus del Yoyogui Park,
Aquests dies es poden veure molts arbres "Ginkgo Biloba" (els japonesos els hi diuen icho (いちょ) del color groc característic, és un arbre molt comú aquí al Japó ja que s'adapta molt bé a l'ambient. Durant aquesta  època els hi cauen les fulles i es pot veure tot el terra ple de les seves fulles grogues; sembla que hi hagi una catifa en tots els carrers on hi ha aquests arbres. A més aquest arbre té una particularitat i és que a partir del fruit se'n fan suplements vitamínics i de la fulla se'n fan medicines que ajuden a la memòria, és bo per la gent que té Alzheimer, ajuda a la circulació sanguínia i és un potent antioxidant.
El què és curiós d'aquests arbres és el seu fruit, el guinnan (ぎんあん), quan cau al terra i es xafa per la gent que passa fa molta pudor, moltíssima. Però cuinat diuen que està boníssim i fa molt bona olor.. s'haurà de provar. De fet molts dies quan surto del laboratori veig a molta gent que n'agafa i els fica en bosses i se'ls emporta a casa per cuinar; però no els toquen amb les mans perquè a molta gent li fa al.lèrgia.
Ahir mateix anant cap al laboratori vaig xafar un fruit i el tenia enganxat a la sabata, amb la qual cosa que portava la pudor a sobre... fins que me'n vaig adonar i vaig rentar-ho!!!
De fet el símbol de la meva universitat és una fulla d'aquest arbre.


University of Tokyo ple de Ginkgo Biloba
                                                                                                                                        

Fulla de l'arbre.

University of Tokyo (dues fulles del Ginkgo Biloba)


Guinnan.
Per últim us deixo amb dues fotografies curioses:

La primera són kit-kats, que ja vaig penjar una fotografia però aquesta és més impressionant. Vaig dir que hi havia uns 12 tipus o més de kit-kats però hem vaig equivocar, n'hi ha més de 30, i aquí en teniu uns quants.



La segona és una nova "maquineta" que ens han ficat a la sala on dinem del laboratori.
Són 3 calaixos plens de xocolata, galetes, dolços... si en vols un fiques 100 yens (menys de 1 euro) a la boca de la granota i agafes el què vols. La cosa que trobo curiosa d'aquesta "maquineta" és que són uns calaixos de plàstic qualsevols, o sigui, que si no fiques 100 yens els podries obrir igualment i agafar el què volguessis sense pagar, però al ser japonesos ells paguen i ho agafen, MAI ho agafaran sense pagar. És impressionant... si fiquessin això en algun altre lloc de tot el món desapareixeria en 2 minuts!!!


またあとで.