Aniversari Artur i Cap de setmana de visita familiar :D

 El dia 5 de Desembre va ser l'aniversari de l'Artur i ja que aquest cap de setmana venien els meus pares i el German a Japó vam decidir celebrar-ho el divendres.

Així doncs vam preparar truita de patates i vam comprar un pastís de formatge boníssim. El Jaime va preparar pa amb tomàquet amb pernil (feia tant de temps que no menjàvem pernil... i estava boníssim). I el Luis va portar uns quants aperitius Japonesos, com per exemple: galetes de wasabi, galetes dolces per un cantó i salades per l'altre, algues, kikos coberts de xocolata....!

Vam quedar ben tips i després vam anar tots cap a un Karaoke.

L'Artur i jo vam cantar Mazinger Z per recordar la nostra festa de despedida però, aquest cop la vam poder cantar una mica millor :D



Happy Birthday!




Pablo, Luis, Artur, Jaime i jo.

I dissabte al matí van arribar els pares i el German. Van arribar tard per la "vaga" dels controladors aeris... però van tenir sort de poder venir ja que molta gent es va quedar sense. Els vam anar a buscar a l'hotel i vam anar a visitar.

El dissabte mateix els vam ensenyar la Tokyo Tower, el temple de Zojo-ji i vam acabar el dia a Roppongi Hills; aquí mateix vam sopar i la mare va menjar sense cap problema amb palillos :D

A la Tokyo Tower ens vam trobar a una  dona catalana, va veure que parlàvem en català i ens vam demanar : "Sou catalans?" i ens va fer una fotografia a tots jeje!



La foto que ens va fer la catalana :D ( No m'hi havia fixat però estem en ordre d'alçades xD)




Roppongi Hills!



L'Artur i el German ja dormen al metro..!

Diumenge vam anar cap al Palau Imperial, després al Yoyogui Park on el Germàn va disfrutar veient alguns Otakus que hi havia per allà; i finalment vam arribar a Shibuya: la mare es va poder fer la foto amb el Hachiko i van poder veure el gran creuament amb moltíssima gent anant per on vol...




Palau Imperial.




Com els Beatles!



La mare i el Hachiko.

Unes Otakus del Yoyogui Park,

Aquests dies es poden veure molts arbres "Ginkgo Biloba" (els japonesos els hi diuen icho (いちょ) del color groc característic, és un arbre molt comú aquí al Japó ja que s'adapta molt bé a l'ambient. Durant aquesta  època els hi cauen les fulles i es pot veure tot el terra ple de les seves fulles grogues; sembla que hi hagi una catifa en tots els carrers on hi ha aquests arbres. A més aquest arbre té una particularitat i és que a partir del fruit se'n fan suplements vitamínics i de la fulla se'n fan medicines que ajuden a la memòria, és bo per la gent que té Alzheimer, ajuda a la circulació sanguínia i és un potent antioxidant.
El què és curiós d'aquests arbres és el seu fruit, el guinnan (ぎんあん), quan cau al terra i es xafa per la gent que passa fa molta pudor, moltíssima. Però cuinat diuen que està boníssim i fa molt bona olor.. s'haurà de provar. De fet molts dies quan surto del laboratori veig a molta gent que n'agafa i els fica en bosses i se'ls emporta a casa per cuinar; però no els toquen amb les mans perquè a molta gent li fa al.lèrgia.
Ahir mateix anant cap al laboratori vaig xafar un fruit i el tenia enganxat a la sabata, amb la qual cosa que portava la pudor a sobre... fins que me'n vaig adonar i vaig rentar-ho!!!
De fet el símbol de la meva universitat és una fulla d'aquest arbre.



University of Tokyo ple de Ginkgo Biloba

                                                                                                                                        


Fulla de l'arbre.



University of Tokyo (dues fulles del Ginkgo Biloba)





Guinnan.

Per últim us deixo amb dues fotografies curioses:

La primera són kit-kats, que ja vaig penjar una fotografia però aquesta és més impressionant. Vaig dir que hi havia uns 12 tipus o més de kit-kats però hem vaig equivocar, n'hi ha més de 30, i aquí en teniu uns quants.

La segona és una nova "maquineta" que ens han ficat a la sala on dinem del laboratori.

Són 3 calaixos plens de xocolata, galetes, dolços... si en vols un fiques 100 yens (menys de 1 euro) a la boca de la granota i agafes el què vols. La cosa que trobo curiosa d'aquesta "maquineta" és que són uns calaixos de plàstic qualsevols, o sigui, que si no fiques 100 yens els podries obrir igualment i agafar el què volguessis sense pagar, però al ser japonesos ells paguen i ho agafen, MAI ho agafaran sense pagar. És impressionant... si fiquessin això en algun altre lloc de tot el món desapareixeria en 2 minuts!!!

またあとで.