S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 13 de març de 2011

Els 6 mesos s'han acabat......(Tokyo, Kyoto, Nara, Mont Koya, Odaiba)

 Després de totes les festes de despedida i de acabar els dies als laboratoris vam acabar les dues últimes setmanes per Japó viatjant. En farem un resum de tot el que vam visitar:

El diumenge dia 27 de Febrer van arribar a Tokyo el Roger, l'Ariadna, l'Axel i l'Alba i els vam anar a buscar a l'aeroport. Aquest mateix dia vam anar a visitar el Yoyogui Park (per veure frikis i otakus) i el temple d'aquest parc, després ens vam arribar fins a Shibuya (el famós creuament on hi passen milers de persones cada dia) i per acabar vam anar a Shinjuku, que aquí encara no hi havíem estat nosaltres.
Shinjuku diuen que és la zona bohèmia de la ciutat, on hi ha molts teatres, cafès i estudis d'artistes. Nosaltres només vam anar a veure l'edifici Tocho (l'ajuntament) que són dues torres on a la planta 45 de totes dues tens unes vistes impresionants de Tokyo, i l'entrada és gratis (que som catalans).

Casament al temple de Yoyogui Park


A dalt de l'edifici de Shinjuku



Les vistes de Tokyo de nit
Puricura a Shibuya
Asakusa de nit

El dilluns dia 28 de Febrer ens va fer molt mal temps i va ploure tot el dia, per tant els plans que teníem els vam haver de canviar a última hora. Vam visitar Asakusa (el temple més antic de Tokyo) i Akihabara (la ciutat elèctrica) i a la nit vam anar a fer un karaoke al costat de l'hotel on estàvem.

L'Artur amb BAD FORTUNE
BAD FORTUNE
Asakusa plovent
karaoke

El dimarts 1 de Març també ens va ploure una mica. Vam anar a veure el parc de Ueno quan encara el temps aguantava i després el Palau Imperial. Vam acabar el dia anant a veure la Torre de Tokyo.

Palau Imperial: Diu TOKYO!

El dimecres 2 de Març vam anar cap a Kamakura i vam veure el gran Buda (Daibutsu) i el temple Hase-Dera (és el temple protector dels viatgers i dels nens, aquí és on venen les mares que han perdut un nen per resar per ell i que descansi en pau). Després vam anar fins a Yokohama a veure el Minato Mirai (el port on hi ha també la segona noria més gran del món després de la London Eye). Finalment vam anar al Museu del Ramen on tampoc hi havíem estat encara. És un museu que quan entres et sembla que estiguis als carrers de la època Edo (l'antiga dinastia que hi havia a Japó), i aquí dintre tens a part molts restaurants, tots especialitzats en Ramen i boníssim.

Entrada del temple Hase-Dera.
Daibutsu
Yokohama- Museu del Ramen

El dijous dia 3 de Març vam anar a Kawaguchiko a veure el Mont Fuji. Vam tenir un bon dia i el vam poder veure bé i just quan marxàvem es va ficar a nevar.
El divendres dia 4 vam anar a Nikko on alguns temples són Patrimoni de la Humanitat del 1999. Ho vam trobar tot nevat per tant vam poder veure unes altres imatges maquíssimes d'aquest lloc. Això sí, vam passar molt de fred!!




L'Artur i els 3 monos.



el Pont de Nikko

El dissabte dia 5 començava realment el nostre viatge ja que fins ara tot això nosaltres ja ho havíem vist tot. Vam agafar el Shinkansen cap a Kyoto i allà vam quedar amb uns amics del Roger: un noi francès amb la seva dona japonesa (Remi i Magi).
Vam anar a veure el temple Tofukuji (東福寺) que és el Temple de la bona Fortuna. Aquest temple va ser fundat en la tradició del Budisme Zen japonès i és un dels gozan (五山, cinc grans temples) de Kyoto.

Kyoto
Budista al Tofukuji



Després vam anar al temple Fushimi Inari Shrine (伏見稲荷大社). Si algú de vosaltres ha vist la pel·lícula "Memorias de una Geisha" és el temple on de petita la protagonista es fica a córrer amb tot de portes vermelles. Aquestes portes es diuen "toriis" i són donacions de particulars, famílies o companyies i pots veure el nom i la data de la donació pel radere de les portes , n'hi ha un total de unes 1300 portes. En aquest temple es veuen moltes figures de guineus ja que són els missatgers de l'Inari. Tot el camí són unes 2 o 3 hores caminant per portes fins que arribes a dalt de tot que es on vam poder veure com es ponia el sol amb unes vistes de tot Kyoto.


Fushimi-Inari



L'Artur corrent per les portes.


El diumenge dia 9 de Març vam visitar bastants temples. Primer de tot vam anar al Kiyomizu-dera ( 清水寺, temple de l'aigua pura). Des d'aquest temple pots veure unes vistes maquíssimes de Kyoto, i el temple sobresurt de la muntanya. Dintre d'aquest mateix temple hi ha un altre petit temple que es diu Jishu Shrine que està dedicat al Okuninushino-Mikoto que és un deu de l'amor i dels bons matrimonis. En aquest temple hi ha dues pedres de "l'amor" separades per 18 metres. Diuen que has de tocar una pedra amb els ulls tancats i després anar caminant amb els ulls tancats fins a l'altra pedra, si aconsegueixes tocar-la trobaràs el teu amor.

Kiyomizu-dera
Les pedres de l'amor

Baixant d'aquests dos temples ens vam trobar unes Maikos (aprenents de Gueishes) que estaven passejant per el petit carrer ple de botiguetes.



Després vam anar cap al Ginkakuji Temple (Temple del pavelló de Plata). És un temple Zen, que si el veus no és de plata. Ens van dir que el volien pintar de plata però no van tenir diners i així s'ha quedat el nom. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1994. Està envoltat de jardins i la principal estructura del temple és el saló kannon que és conegut com "Ginkaku" (Pavelló de Plata). Aquest temple va ser construït originalment amb la finalitat de servir com a lloc de descans del shōgun (un lider militar).




Per acabar vam anar al Rokuon-jin Temple (el Temple del Pavelló d'Or). Aquest temple va ser construït també pel descans del shogun, era la seva casa d'estiu i aquest temple té 3 pisos, cadascún amb un estil diferent. Quan el shogun va morir, el van convertir en temple i el van reconstruir. Diuen que ara té més or del que originalment tenia. Està, doncs, cobert per tot de fulles d'or i a dalt de tot hi ha un fènix de bronze.

Aquest mateix dia vam celebrar el nostre "carnestoltes" a Kyoto. Quan vam arribar a l'hotel ( estàvem amb un ryokan -hotel d'estil japonès que dorms amb futons al terra-), ens vam vestir amb Kimonos i vam celebrar la cerimònia del te. La cerimònia té moltes coses de les que no ens havíem fixat mai. Ens van ensenyar com fer el te, i com servir-lo dient les frases adequades en cada moment. Quan et donen el bol de te te'l donen amb el dibuix mirant cap a tu, llavors quan tu l'agafes l'has de girar dos cops perquè així el dibuix estigui mirant als teus companys, i un cop has begut el tornes a girar dos cops perquè el dibuix et torni a mirar cap a tu.




Fent la ceremònia del te.

El dilluns dia 7 de Març vam anar fins a Nara. Nara va ser la primera capital de Japó al 710. Va ser patrimoni de la humanitat al 1998. Hi ha molts temples envoltat d'un gran parc on hi trobes molts cérvols. Pots comprar menjar per ells.
Aquest dia vam tenir molta sort ja que al arribar vam poder tenir una guia gratis ja que era estudiant d'últim any de turisme. Es deia Sawako, i ens va explicar moltíssimes coses, era maquíssima.

Primer vam anar al temple Kofukuji (興福寺)  aquest temple va ser fundat per Kagaminookimi (鏡大君), la primera esposa de l'Emperador Tenji perquè mitjançant aquesta construcció volia buscar la recuperació del seu marit malalt. Aquí hi ha la segona pagoda més gran de Japó de 15 metres d'alçada.
Després vam anar al temple Todaiji (東大寺), on hi ha el gran buda gegant (daibutsu), que és l'estàtua de bronze més gran del món. Pesa 550 tonelades, de les quals 132 kg són d'or. Dintre també hi ha una petita columna amb un forat molt petit que si hi pots passar diuen que seràs més intel·ligent. Per aquest forat només hi vam poder passar les noies ( Sandra, Ariadna i Alba). A fora del temple es veu l'estatua de fusta d'un guerrer, aquest està just a l'entrada ja que l'història diu que es va creure més llest que el gran buda i el va castigar a estar a fora del temple i curar els mals dels altres. Si toques la part del cos que et fa mal i després li toques a l'estàtua diuen que se't cura.


Todai-ji Temple




Daibutsu
Sortint pel forat.
tots amb la Sawako.


També  vam visitar el temple Shin-yakushiji on a dintre trobaves al buda Yakushi Nyorai que està protegit envoltat per 12 generals del cel.
Aquest mateix dia feien un festival a Nara, al temple de Todaiji. Aquest festival es diu "Shuni-e o Water Drawing ceremony". El fan a les 7 de la nit quan ja és fosc i estava ple de gent. En aquest festival cremen bambú i el porten pel voltant del temple ja que amb aquest foc purifiquen a tots aquells que estàn a sota de tots els pecats que han fet.



El dimarts dia 8 de Març vam anar a visitar el Castell Nijo de Kyoto (二条城 Nijō-jō) que també va ser Patrimoni de la Humanitat el 1994. La superfície total és de 275.000 metres quadrats dels quals 8.000 estan ocupats per edificis i la resta són jardins. Al 1750 va ser destruït per un raig i reconstruït i al 1788 va ser incendiat i tornat a ser reconstruït. A dintre es poden veure totes les sales on vivien els de la Cort Imperial.


El dimecres dia 9 vam anar al Mont Koya (高野山) on hi ha molts temples budistes on ets pots quedar a dormir. Aquest dia feia molt de fred i estava nevant ja que està situat a dalt d'una muntanya on només hi tens accés per un telefèric. Aquest mateix dia vam tornar per dormir a Tokyo.
El  dijous dia 10 de Març al dematí ens vam dedicar a cancel·lar el compte bancari i els mòbils i a la tarda vam anar a Odaiba (l'illa artificial al costat de Tokyo) on vam veure la mini estàtua de llibertat, el Rainbow Bridge i per acabar bé el viatge vam anar a un onsen (banys termals). Era preciós. Només per entrar t'havies de ficar un yukata (és un kimono fet de cotó més simple i que el fan servir per anar als banys termals o per dormir). A dintre estava ambientat com a l'època Edo amb botiguetes. Teníem un tros de jardí exterior on ficaves els peus en aigua a 40ºC, però per sortir t'havies de ficar una altra "jaqueteta" a sobre perquè feia molt molt de fred.
També hi havia els banys termals separats homes i dones ja que en aquests banys has d'anar completament despullat i dutxar-te abans d'entrar. La veritat és que va ser molt relaxant i també hi ha els banys exteriors que nomes treus el cap i la resta el tens a l'aigua calenta.

L'entrada a l'onsen.




A fora amb l'aigua nomès als peus. Feia mooooolt fred.
El divendres dia 11 va ser el dia que ja tornàvem. El nostre vol va sortir just 20 minuts abans que passés tot el terratrèmol i tsunami, i nosaltres no ho vam saber fins que vam arribar a Roma. De seguida que vam arribar vam enviar emails als nostres amics i companys de laboratori per saber si estaven bé. Per sort tots estan perfectament, només espantats pel que pugui passar. Vam tenir molta sort, no sé si és perquè vam anar a Kamakura a un temple protector del viatger o perquè amb una de les targetes de la sort que va treure el Roger li ficava que el viatge acabaria molt malament i no va parar de comprar-ne més fins que li va sortir una de bona sort que ho arreglava tot; el fet es que ja estem a casa sans i que els 6 mesos a Japó s'han acabat. Ens ho hem passat molt bé i es per això que ens ha passat el temps volant. Hem fet molts amics dels que seguirem el contacte, i.. mai se sap, potser algun dia tornem a Japó!
Doncs res més, aquí s'acaba la nostra estada i per tant el blog.
Ara sí que podem dir:

さようなら (Sayounara)  Adéu.

Artur i Sandra

PD: Les fotos són de l'Artur i meves barrejades.