diumenge, 14 de novembre del 2010

Kamakura


Aquest dissabte vam anar a Kamakura amb l'Artur, el Luis i dos amics del Luis ( el Javi i un noi japonès, el Sota).
Vam parar una parada abans de Kamakura, que es deia Kita-Kamakura, i vam fer una ruta per les muntanyes passant per temples fins a arribar al gran Buda (Kamakura Daibutsu) que està aprop de la Kamakura station.

Sota, Javi, Luis i Artur

en aquest mapa podeu veure la distància entre kita-kamakura i Kamakura Station :D
La ciutat de Kamakura és molt famosa pels seus temples.
Pel camí ens en vam trobar molts, un d'ells era molt curiós, era el temple " Zeniarai Benzaiten Ugafuku Jinja Shrine", en aquest temple és on la gent venia i rentava els seus diners ja que si els rentes quan els gastis et tornaràn amb més quantitat. Nosaltres per si les mosques no els vam rentar però podies veure gent rentant bitllets de 10000 yens, o sigui, 100 euros...!

Entrada del temple

Saltant a l'entrada del temple.


Mireu com renten els bitllets !!



Després d'aquí ja vam arribar al gran Buda (Kamakura Daibutsu). Al segle XV un tsunami va destruir el temple on estava el Gran Buda però l'estàtua va sobreviure i ha estat suportant terratrèmols i altres fenomen meteorològics fins avui. El Buda mesura una mica més de 13 metres i pesa 93 tm i és el segon buda més gran després del de Nara.

Aquí ens vam trobar una manera diferent d'alimentar els arbres:
Sí!! és Ketchup!!!
El diumenge venia l'Obama a veure el Buda i vam trobar tot de cartells que ja estaven preparant per la seva benvinguda:
I aquí va una foto per tu padrina:

Era una botiga tota Hello Kity, segur que hi havia alguna cosa que t'hauria agradat que no tinguessis :D

Quan vam acabar de veure el Buda vam anar a dinar a la platja i després a veure un temple just al costat del Buda, és un temple dedicat a la deessa Kanon, té uns jardins maquíssims i vistes al mar.

Aquestes estàtues són "nens" ja que aquest temple és on venen les mares que han perdut un nen o un fetus i resen perquè aquest descansi en pau. De fet algunes d'aquestes estàtues a vegades porten roba vermella a sobre ja que es diu que quan aquesta roba vermella es torna de color blanc és que el nen o fetus ja està descansant en pau.

L'Artur entrant a una cova on hi havia més estàtues.

Les estàtues de dintre la cova.

Estàtua de "sort amb la parella"

Jardins
Un cop vam acabar de veure aquest jardí vam tornar cap a Hiyoshi i vam anar a sopar Ramen piquent per acabar bé el dia.
Vam sopar en un restaurant típic que t'has de treure les sabates i seure de genolls, tot i que jo vaig seure com un indi perquè era més còmode i l'Artur en prou feines i cabia... :D
Pablo, Jaime, Ema (Emmanuel), Anna, Artur i jo al restaurant Ramen.
またあとで

3 comentaris:

  1. molt macu!! aquell buda és estrany que no li hagues caigut el cap amb tants fenomens meteorològics, representa que és la zona més sensible jaja.

    i renten 100€ impresionant les creences japoneses i xines encara es creuen amb tant d'interes com feia anys!!

    que hi diu a la cova que va entrar l'Artur?? a sobre l'entrada??

    que vagi tot molt bé!!

    ResponElimina
  2. Caraaai!

    Quanta cosa que heu fet aquesta vegada, aquesta excursioneta si que valia la pena. Els temples d'aquesta zona són una passada i l'estètica dels temples japonesos és única en la seva espècie. La veritat estic desitjant venir a visitar-los. Em faltaran gigas de memòria a la targeta de la càmera xD. Dos setmanes més només

    Les estàtues de dones a dins de la cova, perquè són Sandra. Has dit les de fora de nens, la estàtua ultra "cuca" de sort amb la parella, però aquestes no se de que eren.

    Veu anar a sopar Ramen! Jo això ho he de menja si o si, i pinxos de pop amb salsa de soja, i barbacoa de carn, i doraiakis, i sashimi, i fugu... Em passaré el dia jalant allà.

    Mhas d'enviar un mail amb la ruta que teniu pensada per cada dia i així em vaig mirant per internet que és el que hi ha a cada lloc i ja vaig amb les idees clares.

    Vinga, ja anem parlant. Una abraçada a tu i al cunyao!

    ResponElimina
  3. Molt chulas l'excursió i les fotos. El rètol que deia no menjar Hello Kitty?. El de rentar els diners ......., no coneixen els japonesos als del Berguedá i especialment als Del Canto, ....no s'ho poden permetiiiiiiir........ són molts diners ehhhhhhhh.........
    Veig que Onichan està preparant l'estómac per menjar-ho tot, .....però ara que no s'assabenta ningú, ......no per això deixa de menjar aquí, que té molta gana el nen.

    Petonets i diu la padrina que gracies per la foto.

    ResponElimina