divendres, 10 de setembre del 2010

Primer dia a Tokyo

Ja som a Tokyo. El viatje va anar molt bé, vam anar amb el nou Airbus 380, teniem moltes pel·lícules, jocs, series...! Quan vam arribar vam agafar un "limusine bus" fins a un hotel al costat de la casa on estic. Allà en principi ens esperàven la mare de la familia on estic i els del meu laboratori, però el bus va arribar mitja hora abans i quan vam arribar encara no hi havia ningú!!
Allà un dels professor va acompanyar a l'Artur fins la seva parada de metro, i a mi em van anar a ensenyar el laboratori on treballaré a partir de dilluns, després vam anar cap a la casa.
La veritat es que són tots maquíssims, molt amables i molt educats.
A la tarda vam començar a intentar fer papers i tot plegat, vam anar a fer el segell que he de tenir per obrir un compte bancari (aquí no serveix la teva firma perquè diuen que es molt fàcil de falsificar, i cadascú té un segell propi), fins la setmana que bé no tindré el segell, després hem vaig anar a registrar com a Tokyota i fins el 24 de Septembre no tindré el "carnet" o sigui que hauré de esperar fins el dia 24 de Septembre per obrir un compte bancari i per tenir un mòbil!

La casa és molt petita, típica japonesa. Ells dormen al terra amb futon però a mi m'han comprat un sofà llit perquè "hem senti com a casa". Com va dir el Germàn, es com la casa del Nobita, i s'han de deixar les sabates a la entrada i anar descalç.
Aquesta és la meva habitació
Els lavabos d'aquí no hi ha qui els entengui! Aquí a la casa hi ha aquells típics que surten "xorritos" per tot arreu. El primer dia ja vaig haver de demanar com es tirava la cadena.
La dutxa també és diferent a la nostra, tenen la dutxa a fora i després una banyera per quan estàs net et banyes . Ells normalment es banyen amb una temperatura d'aigua no inferior a 40 graus, i quan he entrat jo sort que ho he vist i he anat baixant la tempratura fins a una una mica més "normal"
El nen de la famila es diu Regan, té 15 anys però es passa la vida estudiant... des de les 8 del matí fins les 9:30 de la nit està a l'escola..... dissabtes incluïts. El diumenge és l'únic dia que té lliure. Sort que jo a la feina nomès faig de dilluns a divendres, i de moment dilluns per començar, tinc una reunió a les 10 del matí, tot i que hi he de ser a les 9:30, o sigui que perfecte.
La nena de la familia, Lea Olivia, no viu a la casa, viu en un pis amb amigues seves, estudia i treballa, encara no l'he conegut.

Avui he anat  fins a on està l'Artur (parada de metro Jimboocho), i he arribat molt contenta perquè no m'he perdut en el metro, i per sort meva quan he tornat me n'enrecordava de quan hi havia anat ahir amb la senyora de la familia.

Fa una calor que espanta, però elles van ben tranquiles amb el kimono i el paraigues
Hem intentat anar a veure el Palau imperial, però resulta que tanquen els dilluns i divendres....! Total, que hem fet una volta, hem menjat una mica i llavors he tornat cap a la casa. Demà tornarem a intentar a anar a veure el Palau Imperial.

Aquest es el restaurant on hem anat a dinar, tenen les mostres de plàstic a fora perquè ho poguis veure i triar.
Fins una altra estona.

Matashita.

Sandra

8 comentaris:

  1. Ja saps que si pots ens pots venir a veure! tot i així clar, tot és molt car i tot plegat però estaríem encantats :D !! anirem ficant cosetes i així serà com si estiguessiu amb nosaltres ;)

    ResponElimina
  2. que guay nena :) i quins redords de Tokyooooo, vull tornar-hi, pesno tornar-hi... em van quedar tantes coses per fer i per veure... jejejej això dels lavabos, potser no s'entén, però és una joia que els lavabos públics sempre estiguin impecables :)

    ResponElimina
  3. Veig que comences bé l'aventura, fes fotos i comentaris perquè et seguim, però vigila amb el que dius de que es menja fruita i verdura que ja saps que la Mama dirà eeeeccccssss. Avui dia de la Diada fa molt bon temps pel que ens anirem a passejar i a menjar fora. Cuidar-vos molt i molts petons dels padrins Josep i Montse.

    ResponElimina
  4. jajaja! hem vist molts restaurants italians on podrà anar la mama quan vingui i així estarà contenta :D
    Us vaig enviar un email explicant tot el viatje també, espero que l'hagueu llegit.
    Aniré penjant coses tant com pugui i així podeu anar veient el que veig jo.
    Aquí fa una calor i xafogor terrible, estem a mes de 30º, espero que d'aqui poc baixin les temperatures, tot i que han dit que baixen de cop, passarem de la calor a molt fred de cop!
    un petonet ben fort!

    ResponElimina
  5. bueno veo que estas super bien muchos recuerdos del Guillem, Miriam i els teus tiets Robert i Monica

    ResponElimina
  6. Bé si hi ha italians, la mama ja no pateix. Ja vaig rebre també per mail el comentari del viatge, però com ja veus et seguirem per aqui. Ja falta poc perquè canviï el temps, de moment geladet de té verd, de mongeta vermella, i molt ventall. Bé espero que aquest cap de setmana facis moltes fotos i les pengis per veure-les, de moment us enviem un petonet per a cadascun.

    ResponElimina