S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 11 de setembre de 2010

Palau Imperial

Avui m'he llevat i per sorpresa meva m'he trobat això a la cuina:

La mare de la familia es tan bona dona que vol que em senti com a casa i m'ha comprat cereals, fruita (que és caríssima aquí), llet, nutella, pa torrat... perquè cada dia pugui esmorzar el que hem vingui de gust. Ahir per esmorzar hem va fer un esmorzar típic japonès, era una sopa de Tofu i estava boníssima, i també com una truita amb pa torrat, suc de pastanaga i verdures.

Amb l'Artur finalment hem pogut visitar els jardins imperials de l'Est del Palau Imperial. El Palau Imperial (Kokyo) està situat sobre l'antic castell Edo i aquest nomès està obert al públic dos cops a l'any, el 2 de Gener i el 23 de Desembre (Aniversari de l'Emperador), la resta de dies de l'any nomès pots anar als jardins que estàn al voltant. Està molt a prop de l'hotel on està l'Artur, per tant ens hi hem acostat caminant, tot i que ha sigut una bona estona amb més de 30º de temperatura.

Quan erem allà hem sentit que estàven entrenant uns "samurais" que són els que protegeixen tota la zona. No els hem pogut veure perquè estava tancat, però hem pogut ficar el cap entre un mur d'herbes i hem pogut veure alguna cosa ( molt poqueta ), estàven entrenant amb el que semblaven espases de fusta.
Allà també hem vist les típiques carpes japoneses:
Després de passar tanta calor hem decidit fer un descans en un jardí i beure una coca cola.
El què es veu al costat de la Coca -cola (que sembla un cacaolat) és una fanta de raïm. També haviem sentit que hi havia pepsi de cogombre però encara no l'hem vist enlloc. També hi havia per triar Pepsi (1 pepsi 1 euro).

Hem anat a dinar a un restaurant, hem menjat un bol d'arrós amb vedella i ceba, una amanida i sopa d'algues i tot això per 500 yens cadascún, o sigui 5 euros cadascún. Aquí si no demanes res de beure et porten aigua, i al ser molt bona la de l'aixeta no te la cobren enlloc, per tant nomès pagues pel menjar.

Al tornar a l'hotel de l'Artur, al cap d'una estona hem sentit un tambor, i de cop hem vist tot de japonesos picant un tambor i cantant. Demà començen els combats de sumo i avui venien als llocs a fer publicitat. L'Artur els ha grabat en video i mirarà aviam si ho pot penjar al seu blog. Ha sigut bastant divertit perquè entraven a donar-te el paperet i després s'han ficat a cantar, anaven tots amb kimono i les típiques sabatetes tant petites; quan han acabat de cantar han marxat picant el tambor un altre cop.

さようなら  (Sayounara)

Sandra

4 comentaris:

  1. Bones!
    Havies d'haver ensenyat als Samurais aquells que tu tb domines la katana!!
    i ... dius que tb hi ha Nutella al Japó?!?! Com mola!!! pero ... se la mengen amb palillos o qué?

    ResponElimina
  2. jajaja Roger!!! Doncs els samurais no els hi he fet foto perquè estaven molt amagats... i quasi no es veien! ;)
    La Nutella se la menjen amb cullera, o almenys a la casa on estic, es lo millor, ooooooooo!! ajajaja :D
    un petoneeeeeet

    ResponElimina
  3. Ei, Guapus,
    ja veig que esteu com aquestes carpes japonesses...
    La teva mare és possarà gelosa, si et tracten tan be, eh?.
    M'encanta poder seguir les vstres experiències per la terra dels Nipons, pq mira q sòn rarets!!
    Espero q demà et vagi molt b a la feina, i no pareu d'enviar noticies val??
    Ahir et vaig fer tot una parrafada, i no sé com ho vaig borrar tot! sort q has tingut...pq per pellissa no hi ha qui em guanyi.
    Sayonara!!
    i un petó molt gran!!! per cert com és PETÓ amb japonés??
    Ah! m'encantaria poder tenir el WC que tens tu a casa, mola molt!!.

    ResponElimina
  4. Per cert Sandra, sòc la Dora, la del comentari anterior la que possa Anònim, la informàtica i jo a vegades estem renyides!! i no sé com possar una foto pq sàpigues qui t'escriu.
    Muacs, Muacs

    ResponElimina