Dia a Shibuya

Avui haviem planejat anar a passar el dia a Tokyo Dinseyland, així que ens hem despertat ben d'hora per poder anar-hi, però hem vist que plovia i per tant hem decidit que no hi aniriem.
Així que vist el dia que feia, hem anat cap a Shibuya i allà hem vist el mural que hi ha del Hachiko a l'entrada del metro:

Aquesta foto és per tu mama :D

Quan feia una estona que estàvem a Shibuya hem vist que sortia el sol....... quina ràbia, pero un altre dia anirem a Tokyo Disneyland.
Ja que estàvem a Shibuya, hem aprofitat per anar a provar una de les moltíssimes màquines de Puricura que hi ha. Allà estava ple de noies tirant-se les fotos, fins i tot hi ha disfresses perquè et puguis vestir del què vulguis. Aquí va una selecció de fotos (veureu que se'ns veuen els ulls molt raros però es que aquestes màquines et fan els ulls mes grans, a les Japoneses els hi queda bé però a nosaltres ens els fa enormes... xD).

A cada foto teniem una demostració del què haviem de fer ejejje.

Després de molt remenar les màquines hem aconseguit imprimir-ho per nosaltres. Les primeres que hem provat no ho hem sapigut fer però a les segones ja les hem imprès :D
També hi havia tot de màquines per jugar, de tot el que et puguis imaginar, per tocar la guitarra, per fer de dj, per tocar els tambors, per fer apostes de cavalls, per jugar a futbol i amb uns tipus de cartes fer-te la teva pròpia alineació, i també hi ha uns ganxos que pots agafar ninots, i, com sempre, hi havia els ninots del Doraemon per poder agafar:

Quan hem sortit d'aquest lloc (que per cert són gegants...) hem trobat la botiga Disney, i ja que no hem anat a Tokyo Dinseyland hem anat a donar-hi una volta:

Ara està tot ambientat per Halloween.

Finalment hem anat a dinar en un italià que feia molt bona pinta i la veritat és que estava molt bo, fins i tot hi havia tiramisú:

I això ha sigut tot per avui. Demà depenent del temps que faci farem una cosa o una altra....

Sayounara.



Naruto

Aquesta foto és per tu German;

Avui hem anat a una botigueta de Hiyoshi i entre molts fideus instantanis ens hem trobat aquests, i he pensat a fer-ne una foto per tu :D

A part ja veiem cada dia que els Japonesos s'adormen a tot arreu, al metro ( no se com s'ho fan però es desperten sempre a la seva parada....), als bancs, i fins i tot als restaurants...

Avui al laboratori ja he pogut treballar jo sola amb els ratolins... ha costat una mica però sembla que finalment després de varis intents ho he fet bé, o això és el què m'han dit els del laboratori :D.
Demà és festa aquí a Japó " Autumn Equinox" així que amb l'Artur anirem a visitar Asakusa o Akihabara.

Sayounaraa

Shibuya & Hiyoshi

Aquest cap de setmana ha sigut més llarg, ja que teniem dilluns de festa. El dilluns és el dia "Respect Elders Day", o sigui, el dia de la gent gran. Tot i ser festa aquí treballa tothom; el nen de la familia ha anat a l'escolta també... no se què entenen per festa els japonesos... el fet es que nosaltres si que teniem festa i per tant hem tingut un cap de setmana més llarg.

Dissabte vam estar bàsicament per Hiyoshi ( és la zona de l'Artur ), i a la tarda ell tenia la seva Welcome Party així que jo vaig tornar a la meva zona, però com sempre la familia no hi era, i no van aparèixer en tota la nit.... jajaja, no sé com poden treballar tant.
Per Hiyoshi ja vam començar a veure que aquí el Doraemon és molt famós.

Els famosos Dorayakis

El diumenge vam anar cap a Shibuya, és un caos, hi ha moltíssima gent i vam trobar de tot. Nomès arribar ens vam trobar com una espècia de concentració, on estàven tots vestits, o no tots:

Després de veure tot aquest espectacle i fer unes quantes fotos, vam anar a comprar el què a l'Artur necessitava per estar a Japó:

Aquí ja està a la seva "salsa"

Llavors vam anar a dinar, i anant cap allà ens vam trobar aquests dos personatges:

Feien alguna propaganda que no vam entendre :D

I aquí es on vam continuar veient que el Doraemon és molt famós, tant que fins i tot el porten a les sabates :

Tenen el cascavell i tot del Doraemon perquè tothom pugui saber per on passes.

Vam marxar just quan es feia fosc i vam poder veure Shibuya iluminat. Bàsicament l'únic que fas a Shibuya és mirar cap amunt perquè són tot d'edificis enormes.

I avui dilluns ens hem quedat per Hiyoshi també, perquè vegis mama que aquí també hi ha italians avui hem anat a fer el tast i hem fet una foto de les tallarines a la carbonara que he menjat avui per dinar:

Com pots veure et donen forquilla i cullera :D

Per sopar hem quedat amb el Pablo (un noi de Madrid que està al mateix laboratori que l'Artur).

I això és tot d'aquest intens cap de setmana.
Tot i així ens sentim com a casa, perquè vam veure el Barça-Hercules (quan ja sabiem el resultat) per Barça TV, en català subtitulat al japonès, bastant divertit, i ens vam trobar gent amb la samarreta del Barça:

Sayounara.

Primera Setmana

Primera setmana de laboratori. Tot molt bé, molt interessant i estic aprenent molt. Cada dia m'ensenyen coses, de moment ja se manipular ratolinets pobrets... jejeje, la setmana que ve ho podré fer jo perquè de moment nomès he mirat per veure com es fa.
Aquesta és la meva universitat, com diu l'Artur si que sembla la del Harry Potter jeje:

A les tardes anem a Hiyoshi, que es la zona on està l'Artur, més que res perquè a la meva zona no hi ha res per veure i a la seva hi ha més coses, a part que la meva familia mai està a casa, sempre estàn treballant (aquests japonesos....).
Aquí vam veure que no tenen gens de vergonya per res, veuen uns sofàs a les botigues i si fiquen com si estiguessin a casa:

Vam veure el primer Pachinko (les màquinetes aquestes tragaperres que es vicien tots els japos), vam intentar entrar però fan tant soroll que es bastant insoportable, o sigui que vam fer la foto i vam marxar :

També vam veure que hi ha molts llocs perquè juguin a màquines, i realment està tot molt ple, per mi que es la seva segona casa, veus jocs tipus el Guitar Hero, o jocs de futbol, fins i tot hi havia un joc que era de fer apostes als cavalls virtualment.... !!!!
Demà l'Artur´té la seva Welcome Party ( a mi me la fan el dia 30 de Septembre) i diumenge i dilluns (que es festa) farem una mica de turisme per aquí.

Sayounara!!!

Sandra

Papers acabats

Finalment i després de dies de batalla ja tenim tots els papers fets. Ara nomès hem d'esperar que ens arribi el "carnet" de Tokyotes i la targeta del banc. També tenim ja el mòbil.

Al laboratori hi estic molt bé, estic aprenent moltes coses i tots són molt amables.
El dijous dia 30 de Septembre fan una Welcome Party, anirem tots a un restaurant (nomès a dos parades de metro de la casa on estic) i allà soparem tots i ens coneixerem. Ja intentaré fer fotos i així veureu la Welcome Party.
He fet algunes fotos del laboratori però no les puc penjar perquè tot es bastant confidencial així que ja les veureu quan torni i us les ensenyi :D

Quan agafes el metro aquí a Tokyo et surten molts anuncis, tots els que hem vist de moment són de lavabos, la marca TOTO (són aquests lavabos automàtics que hi ha a molts llocs). Aquí en teniu un:





Com diria l'Obèlix "Són ben bojos aquests "japonesos" "  ;)

Sayounaraaa!

Tokyo Tower

Ahir vam anar a veure Tokyo Tower, quan vam arribar allà vam veure que també hi havia un temple per visitar així que hi vam anar.
La veritat es que la Tokyo Tower és enorme, i es veuen unes vistes mol maques des de dalt. En teoria des de dalt pots veure el Monte Fuji, però ahir estava una mica núvol (tot i així estàvem a 35º.....) i no el vam poder veure.

vistes des de Tokyo Tower

Per dinar ens vam quedar a la Tokyo Tower, i per ser un lloc turístic vam menjar molt i bastant bé de preu. Allà vaig fer aquesta foto; la vaig fer pensant en tu padrina :

Després vam anar cap al meu barri (Shirokanedai) i així li vaig ensenyar la universitat on estaré jo a l'Artur. Per anar-hi ens vam perdre i vam haber de demanar a la policia (Koban) com anar-hi ; finalment després de 2 hores vam arribar-hi... :D  Pel camí ens vam trobar a tot de japonesos cridant,amb vestits tradicionals i portaven com un temple en miniatura a sobre. Es veu que es com una festa de barri.

I avui ja hem començat tots dos. L'Artur de moment a la seva universitat va fent papers, ha conegut el seu company de "pis", cadascú està en una habitació i comparteixen menjador-cuina, lavabo i dutxa. Demà comença a fer tota la paperassa i té tota la setmana de xerrades d'introducció a la universitat. Començarà divendres de la setmana que ve al laboratori ja que dilluns és festa i dijous també es festa aquí a Japó.
Jo avui ja he començat també al laboratori. A les 10 tenia la primera reunió, m'han presentat tots els membres del laboratori, son tots japonesos, la meva tutora és americana i un altre home Suec. Són tots molt agradables, i tots saben parlar anglès cosa que ho facilita tot més. L'únic inconvenient és que les reunions són la major part en japonès, alguna cosa la diuen en anglès i si no m'ho van traduïnt. Treballaré de dilluns a divendres de 10 del matí a 5 de la tarda, i tinc una estona per dinar així que està molt bé. Sent Japó pensava que començaria a les 8 del matí com a mínim i acabaria a les 7 de la tarda o més tard.

Demà finalment podré anar a obrir el meu compte bancari i comprar-me ja el mòbil, i ja tindré tots els papers (o això espero) fets.

Sayounaraaa!

Sandra

Palau Imperial

Avui m'he llevat i per sorpresa meva m'he trobat això a la cuina:

La mare de la familia es tan bona dona que vol que em senti com a casa i m'ha comprat cereals, fruita (que és caríssima aquí), llet, nutella, pa torrat... perquè cada dia pugui esmorzar el que hem vingui de gust. Ahir per esmorzar hem va fer un esmorzar típic japonès, era una sopa de Tofu i estava boníssima, i també com una truita amb pa torrat, suc de pastanaga i verdures.

Amb l'Artur finalment hem pogut visitar els jardins imperials de l'Est del Palau Imperial. El Palau Imperial (Kokyo) està situat sobre l'antic castell Edo i aquest nomès està obert al públic dos cops a l'any, el 2 de Gener i el 23 de Desembre (Aniversari de l'Emperador), la resta de dies de l'any nomès pots anar als jardins que estàn al voltant. Està molt a prop de l'hotel on està l'Artur, per tant ens hi hem acostat caminant, tot i que ha sigut una bona estona amb més de 30º de temperatura.

Quan erem allà hem sentit que estàven entrenant uns "samurais" que són els que protegeixen tota la zona. No els hem pogut veure perquè estava tancat, però hem pogut ficar el cap entre un mur d'herbes i hem pogut veure alguna cosa ( molt poqueta ), estàven entrenant amb el que semblaven espases de fusta.
Allà també hem vist les típiques carpes japoneses:

Després de passar tanta calor hem decidit fer un descans en un jardí i beure una coca cola.

El què es veu al costat de la Coca -cola (que sembla un cacaolat) és una fanta de raïm. També haviem sentit que hi havia pepsi de cogombre però encara no l'hem vist enlloc. També hi havia per triar Pepsi (1 pepsi 1 euro).

Hem anat a dinar a un restaurant, hem menjat un bol d'arrós amb vedella i ceba, una amanida i sopa d'algues i tot això per 500 yens cadascún, o sigui 5 euros cadascún. Aquí si no demanes res de beure et porten aigua, i al ser molt bona la de l'aixeta no te la cobren enlloc, per tant nomès pagues pel menjar.

Al tornar a l'hotel de l'Artur, al cap d'una estona hem sentit un tambor, i de cop hem vist tot de japonesos picant un tambor i cantant. Demà començen els combats de sumo i avui venien als llocs a fer publicitat. L'Artur els ha grabat en video i mirarà aviam si ho pot penjar al seu blog. Ha sigut bastant divertit perquè entraven a donar-te el paperet i després s'han ficat a cantar, anaven tots amb kimono i les típiques sabatetes tant petites; quan han acabat de cantar han marxat picant el tambor un altre cop.

さようなら  (Sayounara)

Sandra

Primer dia a Tokyo

Ja som a Tokyo. El viatje va anar molt bé, vam anar amb el nou Airbus 380, teniem moltes pel·lícules, jocs, series...! Quan vam arribar vam agafar un "limusine bus" fins a un hotel al costat de la casa on estic. Allà en principi ens esperàven la mare de la familia on estic i els del meu laboratori, però el bus va arribar mitja hora abans i quan vam arribar encara no hi havia ningú!!
Allà un dels professor va acompanyar a l'Artur fins la seva parada de metro, i a mi em van anar a ensenyar el laboratori on treballaré a partir de dilluns, després vam anar cap a la casa.
La veritat es que són tots maquíssims, molt amables i molt educats.
A la tarda vam començar a intentar fer papers i tot plegat, vam anar a fer el segell que he de tenir per obrir un compte bancari (aquí no serveix la teva firma perquè diuen que es molt fàcil de falsificar, i cadascú té un segell propi), fins la setmana que bé no tindré el segell, després hem vaig anar a registrar com a Tokyota i fins el 24 de Septembre no tindré el "carnet" o sigui que hauré de esperar fins el dia 24 de Septembre per obrir un compte bancari i per tenir un mòbil!

La casa és molt petita, típica japonesa. Ells dormen al terra amb futon però a mi m'han comprat un sofà llit perquè "hem senti com a casa". Com va dir el Germàn, es com la casa del Nobita, i s'han de deixar les sabates a la entrada i anar descalç.
Aquesta és la meva habitació

Els lavabos d'aquí no hi ha qui els entengui! Aquí a la casa hi ha aquells típics que surten "xorritos" per tot arreu. El primer dia ja vaig haver de demanar com es tirava la cadena.
La dutxa també és diferent a la nostra, tenen la dutxa a fora i després una banyera per quan estàs net et banyes . Ells normalment es banyen amb una temperatura d'aigua no inferior a 40 graus, i quan he entrat jo sort que ho he vist i he anat baixant la tempratura fins a una una mica més "normal"

El nen de la famila es diu Regan, té 15 anys però es passa la vida estudiant... des de les 8 del matí fins les 9:30 de la nit està a l'escola..... dissabtes incluïts. El diumenge és l'únic dia que té lliure. Sort que jo a la feina nomès faig de dilluns a divendres, i de moment dilluns per començar, tinc una reunió a les 10 del matí, tot i que hi he de ser a les 9:30, o sigui que perfecte.
La nena de la familia, Lea Olivia, no viu a la casa, viu en un pis amb amigues seves, estudia i treballa, encara no l'he conegut.

Avui he anat  fins a on està l'Artur (parada de metro Jimboocho), i he arribat molt contenta perquè no m'he perdut en el metro, i per sort meva quan he tornat me n'enrecordava de quan hi havia anat ahir amb la senyora de la familia.

Fa una calor que espanta, però elles van ben tranquiles amb el kimono i el paraigues

Hem intentat anar a veure el Palau imperial, però resulta que tanquen els dilluns i divendres....! Total, que hem fet una volta, hem menjat una mica i llavors he tornat cap a la casa. Demà tornarem a intentar a anar a veure el Palau Imperial.

Aquest es el restaurant on hem anat a dinar, tenen les mostres de plàstic a fora perquè ho poguis veure i triar.

Fins una altra estona.

Matashita.

Sandra