Ja som a Tokyo. El viatje va anar molt bé, vam anar amb el nou Airbus 380, teniem moltes pel·lícules, jocs, series...! Quan vam arribar vam agafar un "limusine bus" fins a un hotel al costat de la casa on estic. Allà en principi ens esperàven la mare de la familia on estic i els del meu laboratori, però el bus va arribar mitja hora abans i quan vam arribar encara no hi havia ningú!!
Allà un dels professor va acompanyar a l'Artur fins la seva parada de metro, i a mi em van anar a ensenyar el laboratori on treballaré a partir de dilluns, després vam anar cap a la casa.
La veritat es que són tots maquíssims, molt amables i molt educats.
A la tarda vam començar a intentar fer papers i tot plegat, vam anar a fer el segell que he de tenir per obrir un compte bancari (aquí no serveix la teva firma perquè diuen que es molt fàcil de falsificar, i cadascú té un segell propi), fins la setmana que bé no tindré el segell, després hem vaig anar a registrar com a Tokyota i fins el 24 de Septembre no tindré el "carnet" o sigui que hauré de esperar fins el dia 24 de Septembre per obrir un compte bancari i per tenir un mòbil!
La casa és molt petita, típica japonesa. Ells dormen al terra amb futon però a mi m'han comprat un sofà llit perquè "hem senti com a casa". Com va dir el Germàn, es com la casa del Nobita, i s'han de deixar les sabates a la entrada i anar descalç.
Aquesta és la meva habitació
Els lavabos d'aquí no hi ha qui els entengui! Aquí a la casa hi ha aquells típics que surten "xorritos" per tot arreu. El primer dia ja vaig haver de demanar com es tirava la cadena.
La dutxa també és diferent a la nostra, tenen la dutxa a fora i després una banyera per quan estàs net et banyes . Ells normalment es banyen amb una temperatura d'aigua no inferior a 40 graus, i quan he entrat jo sort que ho he vist i he anat baixant la tempratura fins a una una mica més "normal"
El nen de la famila es diu Regan, té 15 anys però es passa la vida estudiant... des de les 8 del matí fins les 9:30 de la nit està a l'escola..... dissabtes incluïts. El diumenge és l'únic dia que té lliure. Sort que jo a la feina nomès faig de dilluns a divendres, i de moment dilluns per començar, tinc una reunió a les 10 del matí, tot i que hi he de ser a les 9:30, o sigui que perfecte.
La nena de la familia, Lea Olivia, no viu a la casa, viu en un pis amb amigues seves, estudia i treballa, encara no l'he conegut.
Avui he anat fins a on està l'Artur (parada de metro Jimboocho), i he arribat molt contenta perquè no m'he perdut en el metro, i per sort meva quan he tornat me n'enrecordava de quan hi havia anat ahir amb la senyora de la familia.
 |
Fa una calor que espanta, però elles van ben tranquiles amb el kimono i el paraigues |
Hem intentat anar a veure el Palau imperial, però resulta que tanquen els dilluns i divendres....! Total, que hem fet una volta, hem menjat una mica i llavors he tornat cap a la casa. Demà tornarem a intentar a anar a veure el Palau Imperial.
 |
Aquest es el restaurant on hem anat a dinar, tenen les mostres de plàstic a fora perquè ho poguis veure i triar. |
Fins una altra estona.
Matashita.
Sandra